Taula de continguts
- El llibre que “va explicar” el naufragi abans del naufragi
- Tità vs Titanic: semblances que fan posar la pell de gallina 🧊🚢
- Predicció o bon olfacte de mariner?
- El visionari, les seves altres intuïcions i les coincidències que et fan pensar
El llibre que “va explicar” el naufragi abans del naufragi
Un mariner amb ploma esmolada va escriure el 1898 una història que sonava a broma cruel del destí. Morgan Robertson, experimentat en la marina mercant des dels quinze anys, va titular la seva novel·la curta amb una ironia amarga:
Futility, or the Wreck of the Titan. Futilitat, res menys. I sí, t’imagines la resta.
La trama: un transatlàntic gegantí, el Titán, xoca contra un iceberg a l’Atlàntic Nord i s’enfonsa. Nit tancada, aigua glaçada, bots salvavides insuficients. Quan va sortir, el llibre va passar gairebé invisible per les llibreries. Anys després, el 14-15 d’abril de 1912, el Titanic va repetir el guió a la vida real. Llavors algú va cridar: espera, això ja ho he llegit. Boom, reedició i fama pòstuma per Robertson 📚
L’autor no va improvisar. Va néixer a Oswego, Nova York, el 1861, fill d’un capità dels Grans Llacs. Va navegar més de dues dècades, va arribar a primer oficial, després va estudiar joieria a Cooper Union, es va malmetre la vista amb diamants i químics, i es va dedicar a escriure. Va publicar a McClure’s i al Saturday Evening Post. No era un geni d’estudi, però veia el mar amb ulls de radar.
Tità vs Titanic: semblances que fan posar la pell de gallina 🧊🚢
Jo acostumo a desconfiar de les “profecies perfectes”. Però aquí les coincidències no demanen permís, colpegen la taula. Mira:
- Ambdós gegants es presentaven com gairebé insubmergibles. Orgull a tota màquina.
- Els dos navegaven ràpid en el seu viatge inaugural. Mal moment per les presses.
- Impacte amb iceberg a l’Atlàntic Nord, prop de Terranova, a l’abril.
- Tres hèlixs, dos pals i quatre xemeneies. Al Titanic, una de decoració. Màrqueting pur.
- Capacitat enorme, luxe obscè i… pocs bots salvavides.
- Xifres cruels: a la novel·la viatgen unes 3000 persones i sobreviuen 13. Al Titanic hi havia 2224 i es van salvar 706.
La precisió no va sortir d’una bola de cristall. Va sortir del reglament absurd de l’època: les normes comptaven bots per tonelatge, no per persones a bord. Resultat cantat. Robertson ho va viure, ho va escriure i, per desgràcia, la realitat ho va copiar.
Dada que em persegueix: ambdós monstres del mar van córrer a tota màquina en aigües amb gel reportat. L’ego també fa cruixir el casc.
Llegeix aquest altre article: La història del desastre natural més mortífer de la història
Predicció o bon olfacte de mariner?
Et proposo un joc honest: treu-li la paraula “profecia” i posa-la en “diagnòstic”. Robertson coneixia l’Atlàntic Nord, els corredors del gel i la psicologia de les navilieres competint per velocitat i luxe. Si creues aquestes variables, el desastre deixa de semblar màgia i es veu com una equació mal resolta.
Tot i així, el calfred no se’n va. Després del Titanic, el món va corregir tard però va corregir. Van néixer regles que avui segueixen vives:
- Conveni SOLAS de 1914: suficients bots per a tothom, exercicis, il·luminació d’emergència.
- Guàrdia de ràdio 24 hores. El Titanic tenia telegrafistes extenuats i prioritats comercials.
- International Ice Patrol: vigilància del gel amb rigor gairebé obsessiu.
Jo vaig tocar aquests fantasmes en un museu flotant. Va pujar al Queen Mary a Long Beach i em vaig quedar mirant els mampars estancs. Vaig pensar en el clac metàl·lic d’una compuerta tancant-se. Vaig pensar en la frase “insubmergible” i en com l’aigua no sap d’eslògans. Me’n vaig anar amb la sensació que l’enginyeria salva, però la supèrbia empeny.
El visionari, les seves altres intuïcions i les coincidències que et fan pensar
Robertson va continuar escrivint i va provar invents. El 1905 va publicar
The Submarine Destroyer, on fa servir un periscopi funcional. Va intentar patentarlo. Ja hi havia models previs, però ell va ajustar el disseny i va registrar variants. Tenia el radar intern encès.
El 1914 va ampliar el seu llibre del Titán i hi va incloure un altre conte,
Beyond the Spectrum. Allà va imaginar un conflicte entre Japó i Estats Units amb atac sorpresa, aviació en diumenge, i rutes cap a Hawaii i Filipines. Pearl Harbor va passar el 1941. Dona per un llarg silenci.
Tanca el teló amb una imatge forta. El 1915 van trobar Robertson mort en un hotel d’Atlantic City. Finestres obertes. Cara al mar. Tenia 53 anys. Feia servir tractaments amb compostos de mercuri per a la tiroide i el dolor. Oficialment, el cor va dir prou. Poètic i brutal.
I abans de despedir-nos, un altre gest literari al sinistre:
- Edgar Allan Poe va escriure el 1838 una novel·la amb nàufrags que es mengen un grumet anomenat Richard Parker.
- El 1884, un naufragi real va acabar en canibalisme. La víctima es deia… Richard Parker.
- Si la realitat llegís, subratllaria.
També és cert que la rivalitat de principis del segle XX va empènyer els vaixells a mesurar-se com gladiadors: Cunard va treure el Mauretania i el Lusitania, aquest últim torpedinat el 1915; White Star va respondre amb l’Olympic, el Titanic i el Britannic, que va explotar per una mina a la Gran Guerra. Quan el mar arbitra, el marcador s’omple de creus.
Així que, profeta o periodista del futur? Jo em quedo amb aquesta idea: Robertson no va endevinar el destí del Titanic, el va reconèixer abans que passés. Si coneixes el gel, olores la vanitat i veus un gegant córrer a les fosques, no necessites màgia. Necessites valor per escriure-ho i que algú et llegeixi a temps 🛟
T’has quedat amb ganes de més? Busca una edició de Futility. Llegeix-la de nit. I digues-me si no sents, entre línies, el cruixir d’un casc que demana que algú, finalment, abaixi la velocitat.
Subscriu-te a l'horòscop setmanal gratuït
Aquari Àries Balança Bessons Càncer Capricorn Escorpí Lleó Peixos Sagitari Taure Verge