Primer, posem-ho en termes simples. Una fal·làcia lògica és un error en el raonament.
Però aquí està l’interessant: malgrat que no tenen res a veure amb la veritat d’una afirmació, aconsegueixen que aquesta afirmació soni més convincent.
No és increïble? Imagina que estàs en una discussió i de sobte algú fa servir un argument que et fa dir "Això té sentit!", encara que en realitat, no en té gens. Feliç moment d’autocrítica!
Llavors, per què hauries de preocupar-te per aquestes fal·làcies? Perquè, en aprendre a detectar-les, no només milloraràs les teves habilitats de pensament crític, sinó que també podràs reorientar les converses cap a temes més rellevants. Així que, posem-nos mans a l’obra i explorem set d’aquestes fal·làcies que estan a l’aguait a cada cantonada d’Internet i en les nostres xerrades quotidianes.
1. Apel·lar a la ignorància
Imagina que algú diu: "No hi ha proves que els extraterrestres no existeixin, per tant, han d’existir".
Sorpresa! Aquesta és una fal·làcia clàssica. La manca d’evidència no significa que alguna cosa sigui certa.
Així que la propera vegada que algú et parli de sargantanes governant el món, recorda: l’absència de proves no és prova d’absència.
Ad hominem
Això és com dir-li a un xef que el seu menjar és dolent només perquè porta un barret estrany.
Atacar el missatger en lloc del missatge no et porta enlloc. Si algú critica un científic per les seves motivacions en lloc de les seves dades, alerta! Estàs davant d’una fal·làcia ad hominem.
Aturem aquestes distraccions!
Pendent relliscosa
“Si permetem que els estudiants portin galetes a classe, aviat portaran pastissos i després festes d’aniversari cada setmana”.
Et sona? Aquest argument exagera les conseqüències d’un petit canvi. Recorda, no tots els canvis han de desembocar en un apocalipsi de festes.
4. Fal·làcia de l’home de palla
Això passa quan algú distorsiona l’argument d’un altre per fer-lo més fàcil d’atacar. Per exemple, si dius que cal reduir la ingesta de sucre i algú respon amb “Vols prohibir el sucre?”.
Bingo! Aquí tens un home de palla. Sigui més honestos en les nostres interaccions!
5. Apel·lar a l’autoritat
“Crec que la Terra és plana perquè un influencer ho va dir”. Aquest és un clàssic, i no sempre implica que la persona sigui famosa.
A vegades pot ser un suposat expert en un tema que no té res a veure amb l’argument. Recorda, el títol no fa l’expert, l’evidència sí!
6. Falsa dicotomia
“Ets a favor o en contra d’això”. Sovint, la vida no és tan blanca o negra. Presentar un tema complex com si només hi hagués dues opcions és enganyós.
La propera vegada que algú et plantegi un dilema simplista, pregunta’t: “Hi ha més alternatives aquí?”
7. Whataboutisme
Aquest és el “i tu què?” de les discussions. Si algú et senyala un error i la teva resposta és mencionar un altre error d’aquesta persona, estàs en el terreny del whataboutisme. Recorda, dos errors no fan un encert. Cada argument ha de ser analitzat pel seu propi mèrit.
Així que, estimat lector, ara que tens el mapa de les fal·làcies lògiques, com et sents? Preparat per enfrontar-te a aquestes trampes en les teves properes discussions? Recorda, el coneixement és poder.
En ser conscient d’aquestes fal·làcies, no només millores la teva capacitat d’argumentar, sinó que també contribueixes a converses més riques i significatives. Ah, i si algun dia et trobes fent servir una fal·làcia, no et preocupis. Tots som humans, i el més important és aprendre i millorar.
A detectar fal·làcies com un professional!