Ai, la cirurgia plàstica!
Aquell etern intent de la humanitat per lluitar contra el pas del temps.
Però, t’has preguntat mai per què algunes persones acaben semblant figures de cera fosques pel sol?
Avui parlarem d’un tema sensible, però necessari: les males cirurgies plàstiques a la cara, i per què hauríem de pensar-s’ho dues vegades abans d’intentar aturar l’envelliment a qualsevol preu.
Pausa i reflexiona: t’ha temptat mai modificar alguna cosa de la teva aparença per “veure’t millor”?
Si la teva resposta és sí, tranquil, no estàs sol. La societat ens bombardeja constantment amb imatges de joventut i perfecció, fent que la idea d’envellir amb dignitat sembli tan antiquada com un vell disc de vinil.
Parlem d’un cas notori: Zac Efron. Sí, aquell Zac Efron. Recordes el galà de “High School Musical”?
Últimament, la seva cara ha estat focus d’atenció no precisament pel seu talent actoral, sinó per les presumptes intervencions quirúrgiques. És com si hagués passat massa temps jugant a “Quiròfan Extrem: Edició Celebrity”.
El canvi és tan notable que sembla com si la seva cara hagués quedat atrapada en un quadre de Picasso, però menys artístic i més... inquietant.
El problema amb la mala cirurgia plàstica és que pot transformar algú de manera irreconeixible, i no en el bon sentit. De vegades, els retocs que prometen fer-te veure més jove i fresc acaben deixant-te amb un somriure permanent o amb la incapacitat de mostrar emocions.
És com si tota aquella expressivitat que tenies s’hagués liquat. I no ens enganyem, les cares de pedra no són precisament atractives. Hi ha més emoció en una patata, per Déu!
Però, per què fem això? Per què tanta gent es sotmet a procediments innecessaris? Sigui una mica seriosos ara.
Vivim en una cultura obsessionada amb la joventut, on les arrugues es veuen com a signes de derrota en una batalla interminable contra el temps. És fàcil caure en la trampa de pensar que un bisturí pot resoldre les nostres pors i inseguretats.
Tanmateix, millor preguntar-nos: realment val la pena sacrificar la nostra expressió natural i única per una il·lusió de perfecció?
Reflexionem un moment: què és el que realment volem canviar, la nostra aparença o la percepció que tenim de nosaltres mateixos? La resposta potser no sigui tan òbvia, però és crucial.
Milloraria la nostra autoestima un parell d’injeccions a la cara, o podríem treballar en acceptar que tots formem part de l’experiència humana meravellosa i inevitable.
Així que, la propera vegada que sentis la temptació d’afegir un “petit toc” aquí i allà, pregunta’t: vull veure’m millor o vull sentir-me millor amb mi mateix?
Recorda, al final del dia, les cicatrius, l’emoció i una vida ben viscuda són molt més valuoses i impressionants que una pell perfecta i immòbil.
I potser, només potser, tots podem aprendre a envellir amb una mica més de gràcia, dignitat i, per què no, humor. Al capdavall, les arrugues només són línies de rialla que han trobat una llar permanent.
No és això bonic?
Què en penses tu? Estàs disposat a acceptar les teves canes i arrugues amb un somriure, o prefereixes esquivar la vellesa a base d’injeccions i bisturí?
Subscriu-te a l'horòscop setmanal gratuït
Aquari Àries Balança Bessons Càncer Capricorn Escorpí Lleó Peixos Sagitari Taure Verge